Compartim amb tu la informació més rellevant relacionada amb
Torra Serveis Funeraris.
Entrevista a Caye Casas, Mestre del Terror i l'Humor Negre
Torra Serveis Funeraris: Caye, com valores aquesta implicació de Torra dins del sector del cinema de terror?
Caye Casas: Personalment, trobo que és una simbiosi perfecta. Els meus projectes sempre han girat al voltant de la mort, i veure una empresa funerària donar suport a un festival de cinema de terror és, sense dubte, significatiu i superadient. Els sponsors són vitals per aquest tipus d'esdeveniments, i qui millor que un servei funerari per comprendre i valorar la profunditat dels temes que tractem?
T.S.F.: En els teus treballs, com equilibres temes com l'amor i la mort?
C.C.: Per a mi, el terror veritable resideix en la mort. La respecto tant que em serveix de catarsi, utilitzant l'humor negre com a mecanisme de defensa. Encara que tracti temes profunds i foscos, sempre intento incorporar elements còmics. Creus en la tragèdia, sempre hi ha espai per a l'humor negre, és part de la vida.
T.S.F.: Parlem de "La mesita del comedor", el teu darrer film que has presentat a Sabadell, i una obra teva que comença amb un to lleuger i després gira dramàticament… Com va sorgir amb aquesta idea?
C.C.: Va néixer d'una conversa sobre el que realment ens fa por: la mort i un destí cruel. No ens fan por els fantasmes, sinó la mala sort i com pot convertir la vida en un infern. "La Mesita" explora aquesta realitat, presentant una tragèdia que podria succeir a qualsevol de nosaltres.
T.S.F.: Quina influència tenen la teva ciutat natal, Terrassa, i Sabadell en les teves pel·lícules?
C.C.: Rodar en el meu entorn és una qüestió de comoditat i familiaritat. Però, més enllà d'això, buscar escenaris locals m'ajuda a mantenir les meves històries enraigades i autèntiques. A més, aquesta proximitat em permet explorar els espais des d'una perspectiva íntima, conferint als meus projectes una autenticitat que difícilment es pot replicar en entorns desconeguts.
T.S.F.: Tens algun nou projecte en ment? Com afrontes el repte de crear amb més recursos?
C.C.: Actualment estic treballant en diversos projectes que requereixen un pressupost més elevat. Fer cine low-cost és molt exigent i, després d'aquests anys, sento la necessitat de narrar històries amb més recursos. La idea és poder pagar a l'equip adequadament i gestionar els temps de rodatge amb més calma. Espero que, d'aquests projectes, almenys un prengui forma i pugui ser realitzat amb els mitjans que merita.
T.S.F.: Per als joves cineastes que s'enfronten als desafiaments de la indústria, quins consells els donaries?
C.C.: La meva trajectòria és un testimoni que amb passió i perseverança es pot arribar lluny, fins i tot sense els recursos d'una escola de cinema. El meu consell és ser resilient, acceptar els rebuigs com a part del procés i continuar picant pedra. La indústria del cinema és dura, però les recompenses, com veure el teu treball reconegut en festivals com el de Sabadell, fan que valgui la pena l'esforç.
Un Pont entre Dues Realitats
La conversa amb Caye Casas ens deixa amb una visió més profunda de com els temes de la mort i l'amor poden ser explorats amb humor, sensibilitat i un toc de terror. La implicació de Torra Serveis Funeraris en el Festival de Cinema de Terror de Sabadell és un recordatori poderós de com les empreses poden tenir un impacte positiu en la cultura i les arts, construint ponts entre sectors aparentment dispars i enriquint la nostra comprensió de la vida i la mort.
Aquesta col·laboració no només beneficia el festival i els seus participants sinó que també destaca el compromís de Torra amb Sabadell, des del seu suport inestimable a projectes socials fins al seu rol com a catalitzador de converses importants sobre temes universals. A través d'aquesta sinergia entre Torra Serveis Funeraris i el món del cinema de terror, es demostra que la mort, sovint temuda i malentesa, pot ser també font d'inspiració, reflexió i, sí, fins i tot entreteniment.
L'article que acabes de llegir no només serveix com a plataforma per a la visió artística de Casas sinó també com a testimoni del poder transformador de les col·laboracions inesperades, desbloquejant noves maneres de veure i experimentar el món al nostre voltant.