Tipus de funerals

L'entorn cultural en la qual es produeixi la defunció determinarà en gran part el tipus de funeral que se celebri, d'igual manera professar o no una religió, influirà directament en la cerimònia fúnebre, ja que tindrà unes característiques o altres.

FUNERAL RELIGIÓS

El funeral religiós és el servei commemoratiu que es duu a terme seguint els costums propis de la tradició religiosa que es professa per a celebrar la vida del mort. En la societat espanyola, el tipus de cerimònia fúnebre més estès de caràcter religiós és el funeral catòlic.

Característiques d'un funeral religiós

El funeral religiós s'inicia portant les restes del difunt a l'interior de la sala de cerimònies o del temple on es vagi a celebrar la cerimònia acompanyat pels seus familiars i amics.
Els assistents al funeral religiós han d'accedir a l'interior abans que el fèretre, els familiars més pròxims se situen en els primers bancs.
Un Servei musical pot o no acompanyar a la cerimònia sempre que la música triada respecti els cànons de la religió.
Cada professió religiosa té la seva litúrgia particular, en el cas d'una cerimònia catòlica, la celebració inclou la recepció del cos, la litúrgia de la paraula, la eucaristia si se celebra una missa, i una encomanació a Déu abans del comiat.

Cerimònia de caràcter aconfessional: el FUNERAL LAIC

El funeral laic és un tipus d'acte de comiat que precedeix a l'enterrament o cremació en el qual no se segueix cap tradició religiosa.

Com se celebra un funeral laic?

En aquesta mena de cerimònies fúnebres, l'homenatge al difunt es pot acompanyar de música mentre els assistents descriuen passatges sobre la seva vida, anècdotes i records, tot això ambientat amb arranjaments florals que ajuden a donar solemnitat a l'acte. És habitual comptar amb un mestre de cerimònies que guiï aquest tipus de sepelis per a establir un ordre d'inici i desenvolupament d'aquest, així com el tancament o comiat final.

L'objectiu de les cerimònies fúnebres

La pèrdua d'un ésser estimat ens recorda que hem d'acceptar la mort com a part natural del fet d'estar vius. És per això que la mort es converteix en un esdeveniment summament dolgut, no sols per l'absència de qui ha compartit el nostre camí, també perquè ens inquieta saber si existeix algun lloc després d'aquest comiat, i perquè hem d'acceptar que abans o després aquest és el destí de tots.

Cada cultura té la seva pròpia visió sobre el més enllà, i de com arriba el difunt a aquest lloc, però l'objectiu de la cerimònia en totes elles és el mateix: que transmeti amor, estima, afecte i record.