Quan el foc va provar la força d’una ciutat: Sabadell, 1982
Una memòria viva de la resiliència col·lectiva i l’acompanyament en moments difícils.
Hi ha dies que marquen un abans i un després. Dies que s’inscriuen a foc —literalment— en la memòria d’una ciutat. El 14 de juny de 1982, Sabadell es va llevar amb el cor encongit i els ulls clavats a un cel de fum. El magatzem d’”Acondicionamiento y Docks", amb tones de cotó i de futur, cremava amb una intensitat que feia tremolar l’asfalt i la confiança.
Aquell incendi no només devorava parets i materials: s’emportava la feina de desenes d’empreses, el pa de moltes famílies, la certesa que tot seguiria com sempre. El sector tèxtil, ja ferit per una crisi persistent, patia una punyalada fonda. Però és precisament en els dies més foscos quan es revela la veritable llum d’una comunitat.
La força d’una resposta col·lectiva
Allò que podia haver estat un colp definitiu es va convertir en un moment fundacional. Sabadell va reaccionar amb una determinació que encara avui emociona. El Gremi de Fabricants, les asseguradores, els treballadors i les institucions van teixir, com si fos un teixit nou, una resposta feta de solidaritat, compromís i esperança. En només dos anys, un nou magatzem s’alçava on abans només hi havia runes. Més gran, més modern, però amb l’ànima intacta.
Així, Sabadell va tornar a aixecar-se. I ho va fer de la mà, com qui acompanya algú estimat després d’una pèrdua. Perquè no hi ha res més poderós que una comunitat que sap estar al costat dels seus quan tot trontolla.
Un mirall del què som a Torra
Aquest episodi no és només una lliçó d’història local. És un mirall en què ens mirem cada dia a Torra, Serveis Funeraris. Perquè acompanyar en el dol no és gaire diferent d’ajudar a reconstruir després de l’incendi. És estar-hi quan s’ha perdut el que més importava. És oferir un espai de calma enmig del desconcert. És a dir, amb gestos petits i paraules justes: “No estàs sol.”
A Sabadell i les poblacions veïnes, sabem què vol dir resistir. Sabem què vol dir tornar a començar. I des de Torra volem honorar aquesta memòria no només amb paraules, sinó amb actes. Amb serveis funeraris pròxims, respectuosos i arrelats al territori. Amb un compromís sincer de ser-hi sempre que faci falta.
Quan el passat ens parla del futur
L’incendi d’aquell 1982 ens recorda que no hi ha pèrdua que no es pugui transitar, ni ciutat que no pugui renéixer. Que, enmig de la cendra, sempre hi ha mans disposades a ajudar. I que el valor d’una comunitat es mesura, sobretot, en com acompanya els seus en el dolor.
A Torra, continuem treballant des d’aquesta convicció. Perquè cada vida compta. Perquè cada comiat mereix respecte. I perquè, com Sabadell aquell juny del 82, també nosaltres creiem que, davant del foc, l’amor i la solidaritat són la millor resposta.
